291 research outputs found

    Los códigos deontológicos del ejercicio profesional de un maestro

    Full text link
    El propósito de este artículo es analizar los códigos deontológicos del docente, comprobando qué opinan los estudiantes de Magisterio, futuros docentes, sobre la importancia de la ética profesional y si se les enseña ésta durante su formación inicial. Las instituciones de educación superior contribuirán a que los futuros profesionales desarrollen una visión y un sentido moral que guíe su práctica y refleje en sus acciones un conjunto de virtudes morales. Esto obliga a los profesionales a que comprendan las complejidades éticas y morales de su papel, para tomar decisiones informadas en su práctica profesional. A tal efecto hemos realizado un estudio descriptivo entre los alumnos de segundo y tercero de Magisterio, donde los resultados son concluyentes: por un lado, la formación de Magisterio está tendiendo a proveer a los alumnos de los conocimientos que se consideran la base de una buena (eficaz) enseñanza, desdeñando la dimensión de la ética profesional, y, por otro, que ésta se enseña con poca frecuencia.The main objective of this article is to analyse the codes of ethics for university student. We want to know the student's thinking about the importance and the learning of professional Ethics. The University will help students to acquire a moral vision which will guide his educative practice. For this, we have designed a descriptive study between students of Faculty of Education second and third degree. The results show that, on the one hand, the university students believe that professional Ethics is very important for their professional future; but, on the other hand, the professional Ethics is not teached in Faculties of Education during the studies.Le but de cet article c’est d’analyser les codes déontologiques de l’enseignant, tout en constatant l’avis des étudiants à l’IUFM [espagnol], futurs enseignants, sur l’importance de l’éthique professionnelle et si celle-ci est enseignée lors de leur formation initiale. Les institutions de l’enseignement supérieur doivent contribuer à ce que les futurs professionnels développent une approche et un sens de la morale pouvant les guider lors de l’exercice de leur métier, ainsi qu’à la mise en lumière de l’ensemble des vertus morales sur leurs actions. Ceci oblige les professionnels à comprendre les complexités éthiques et morales de leur rôle, afin de prendre des décisions éclairées lors de leur pratique professionnelle. Pour ce faire, nous avons réalisé une étude descriptive parmi les élèves de la deuxième et troisième année d’IUFM et les résultats ont été concluants : d’une part, la formation des maîtres a une tendance à pourvoir ses élèves des connaissances nécessaires pour une bonne (effective) méthode d’enseignement, et d’autre part, que cette dernière n’est pas très souvent enseignée

    Competencias adquiridas por los futuros docentes desde la formación inicial

    Full text link
    The purpose of this study is to examine the competences future teachers acquire during their pre-service training. We are interested in investigating whether there are differences between the different specializations.We also want to discover which competences are acquired during the practicum period, which are attained during the period of theoretical courses at the university, and which are the result of both. We elaborated a questionnaire called the Questionnaire on Teachers’ Professional Competences (QTPC), which is the result of a literature review.We calculated the validity and reliability of this instrument.Depending on our hypotheses, we applied different statistical analyses.The results tell us that the questionnaire is reliable and valid.The findings show that the students acquire the professional aptitudes during both their university courses and their student teaching in a similar way in all the specializations. However, they also reveal that the Special Education and Primary Education specializations are the fields where the students found the most deficits in their competence. On the other hand, Early Childhood, Music and Physics Education were the specializations where the students thought of themselves as more competent. The results also showed that a large percentage, although not a majority, of the skills are acquired during student teaching.This point merits some reflection. Furthermore, there were no competences obtained exclusively during the theoretical university courses.L’objectif de cette recherche c’est l’étude des compétences acquises par les élèves lors de leur formation initiale. Nous sommes intéressés par la constatation d’éventuelles différences parmi les différentes spécialisations, ainsi que par la découverte des compétences qui seront acquises lors de la période de stage de professionnalisation, lors de la période de formation théorique et lors des deux phases. Nous avons rédigé un questionnaire appelé « Questionnaire des compétences professionnelles du Maître » (« CCPM », en espagnol), fruit de la révision de la littérature, dont nous avons calculé sa validité et sa fiabilité. En fonction de nos hypothèses, nous appliquerons de différentes analyses statistiques. Les résultats nous démontrent donc que le questionnaire et fiable et valable. Les résultats exhibent que les élèves acquièrent les compétences professionnelles aussi bien lors de leurs études, que lors du stage de professionnalisation et de façon identique, au cours des différentes spécialisations. Cependant, ces résultats prouvent aussi que les élèves qui rencontraient le plus de lacunes en matière de compétences étaient ceux des spécialisations en éducation spécialisée et élémentaire, et que les élèves qui se considéraient les plus compétents, sont ceux des spécialisations en maternelle, musique et sport. D’autre part, les résultats nous confirment aussi qu’un pourcentage remarquable des compétences, mais non majoritaire, sont principalement acquises lors du stage de professionnalisation. Cette question nous invite à réfléchir, car il n’existe pas de compétence qui soit exclusivement acquise au cours de la formation théorique à l’université.El objetivo de esta investigación es estudiar las competencias que los alumnos adquieren durante su formación inicial.Nos interesa comprobar si existen diferencias entre las distintas especialidades, así como averiguar qué competencias se adquieren durante el periodo de practicum, cuáles durante el periodo de formación teórica en la facultad y cuáles en ambos lugares. Elaboramos un cuestionario, que llamamos Cuestionario de Competencias Profesionales del Maestro (CCPM), fruto de la revisión de la literatura, del cual calculamos su validez y fiabilidad. En función de nuestras hipótesis aplicamos distintos análisis estadísticos. Los resultados nos informan de que el cuestionario es fiable y válido.Los hallazgos muestran que los alumnos adquieren las competencias profesionales tanto de la carrera como del practicum y de modo similar en las distintas especialidades. Sin embargo, también han revelado que las especialidades de Educación Especial y Primaria son en las que los alumnos encontraban más déficits en su competencia,aunque éstos son minoritarios,y las especialidades de Educación Infantil,Musical y Física como las especialidades en las que los alumnos se consideran más competentes.Por otro lado,los resultados también han mostrado que un porcentaje considerable, aunque no mayoritario, de las competencias se adquieren principalmente durante el practicum. Cuestión que nos invita a reflexionar.Y que no hay ninguna competencia que se consiga exclusivamente durante la formación teórica en la carrera

    Proceso metodológico seguido desde la formación inicial para asesorar al centro educativo.

    Get PDF
    Nuestro artículo tiene por objeto, por un lado, ofrecer pautas para que desde la formación inicial, los alumnos se entrenen en la labor de asesor, concretamente, que sepan trabajar dentro de un proceso de asesoramiento. Para ello, deben conocer quiénes son los asesores, qué es el asesoramiento, cuáles son sus modelos teóricos y a qué abanico de estrategias y técnicas pueden recurrir. Y por otro, ejemplifcar paso a paso cómo se inicia el entrenamiento en un proceso de asesoramiento desde la formación inicial.Our article has two objectives: the firts one is to give information about what is the counseling, who is the counselor, what are the strategies and the skills wich help to improbé the issue. The second one is to offer a step by step guide of how the students are trained in the counseling process.Grupo de Investigación FORCE Universidad de Granad

    Dibujos. Realidad y tiempo en la obra de Antonio López

    Full text link
    [EN] The thesis is an initial approach to the biography and work of Antonio López. It deals with an approximation and trust on reality. It focuses on the study of his fundamental drawings, since 1949 until 2011 and also on the meaning of reality and time for Antonio López. Finally, it studies the possibility of existence of a school or group of "realism in Madrid". In the drawings it is revealed to whom and how he discovers the natural drawing; the meaning of the drawing for Antonio López in which what changes the essence of the drawing, painting and sculpture is studied as well as his creative process, the modalities in his drawings (draft, notes of painting from life, rough sketches, design examples and final design) and the themes. In his themes we can find an existential connotation and a temporal and spatial dimension that is investigated as a sequence of nature. They established six thematic scopes: the human figure, domestic interiors, intimate places, food, garden and fruit compositions and landscapes. The human figure is represented on its own, in couples, dressed or naked, sitting with a view to the knee, standing, lying, a close up portrait, medium or whole detail, in general and in different periods or stages of human life. He mainly painted the members of his family as well as others and even invented them. In the interior spaces he represents the inner moments of himself, his intimacy. Consequently, the works of art in his studio represent works of art of extraordinary and expressive intensity. In the garden theme a dialogue with nature is established. In all the landscapes, Tomelloso, his home town, appears and the place where he lives, Madrid. We analyse the importance of reality in his work. A synthesis of the evolution of his realism is made as a symbolic resource. When analysing time, the classification is as follows: the time represented, the time of the representation, the historic time. The time is essential in his work, it is present and it dwells in his work. His work is a testimony of the passage of time and that is what moves and conditions his work. Analysing time in his work La familia de Juan Carlos I, time is of great relevance as it is the masterpiece of his career. The traces of his creative process are present in his work as his own identity, reflection of how the artists have learnt from each other throughout history. His mastery skills make him an exceptional artist with a peculiar philosophy and method. Time is very significant in the way his work concludes. It is always open, ever changing with present time containing the past and so the artist corresponds with his loyalty. In the last chapter, we study the possible existence of a school or group of "realism in Madrid", formed by six artists such as Antonio López is located. It is confirmed that Antonio López, along with Julio and Francisco López Hernandez brothers, Amalia Avia Maria Isabel Moreno and Quintanilla, did not form a school, nor a group of Madrid realism rules or stipulated rules, but a group of peers, friends, who met at the Faculty of Fine Arts of San Fernando, Madrid, in the fifties, and whose artistic work part of reality, with a different look. Maria Moreno, a famous painter and wife of Antonio Lopez is considered by the artist his "light".[ES] La tesis versa sobre una aproximación a la biografía y obra de Antonio López, en la que se indaga su acercamiento y confianza en la realidad. Se profundiza en el estudio de los dibujos fundamentales, desde 1949 hasta 2011, y en el significado de la realidad y del tiempo para Antonio López. Por último, se estudia la posibilidad de una escuela o grupo de "realismo madrileño". En los dibujos se investiga: con quién y cómo descubre el dibujo del natural; el significado del dibujo para Antonio López, en el que se estudia qué es lo que cambia la esencia en el dibujo, pintura y escultura; su proceso de creación; las modalidades que presentan los dibujos (boceto, apunte del natural, bosquejo, croquis y dibujo definitivo) y la temática. En sus temas se encuentran connotaciones de tipo existencial y se indaga en una temática espacio-temporal de naturaleza secuencial. Se establecen seis ámbitos temáticos: la figura humana, interiores domésticos, espacios íntimos, alimentos, el jardín y composiciones frutales, y el paisaje. La figura humana la representa sola, emparejada, vestida o desnuda; sentada con una visión hasta la rodilla, de pie, tumbada; en plano de detalle, primer plano, medio, entero, de conjunto o general, y en diferentes periodos y etapas del ciclo vital. Principalmente, toma como modelos a su familia, aunque hay otros ajenos a ella e, incluso, inventados. En los espacios íntimos es dónde el artista retrata el interior de su ser, su intimidad, constituyendo los dibujos de su estudio obras de una extraordinaria intensidad expresiva. En el tema del jardín establece un diálogo con la naturaleza. En sus paisajes están presentes el lugar donde nace, Tomelloso, y el lugar donde vive, Madrid. Se analiza la importancia de la realidad en su obra. Se hace una síntesis de la evolución de su realismo, siendo éste un recurso simbólico. En el análisis del tiempo se establece una clasificación: el tiempo representado, el tiempo de la representación y el tiempo histórico. El tiempo es fundamental en su obra, está presente y habita en ella. Su obra es testimonio del transcurso del tiempo, y éste es el que mueve y condiciona su trabajo. Se analiza el tiempo en la obra La familia de Juan Carlos I, por ser una obra cumbre en su trayectoria artística y en la que el tiempo es relevante. Las huellas de su proceso creativo están presentes en su obra como señas de identidad, que reflejan cómo los artistas han aprendido unos de otros a lo largo de la historia. Su magisterio lo hace un artista excepcional, aunado a un método de trabajo y filosofía peculiares. El tiempo es significativo en la manera de concluir su obra, que siempre está abierta, cambiante, con el tiempo en presente, que contiene todo su pasado, y en la que el artista corresponde con su fidelidad. En el último capítulo, se estudia la posible existencia de una escuela o grupo de realismo madrileño, formado por seis artistas entre los que se ubicaría Antonio López. Se corrobora que Antonio López, junto con los hermanos Julio y Francisco López Hernández, Amalia Avia, María Moreno e Isabel Quintanilla, no formaron una escuela, ni tampoco un grupo de realismo madrileño con unas normas o reglas estipuladas, pero sí un grupo de compañeros, de amigos, que se conocieron en la Facultad de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, en los años cincuenta, y cuyo trabajo artístico parte de la realidad, con una mirada diferente. María Moreno, pintora célebre y esposa de Antonio López, es considerada por el artista su "luz".[CA] La tesi versa sobre una aproximació a la biografia i obra d'Antonio López, en què s'indaga el seu acostament i confiança en la realitat. S'aprofundeix en l'estudi dels dibuixos fonamentals, des de 1949 fins a 2011, i en el significat de la realitat i del temps per a Antonio López. Finalment, s'estudia la possibilitat d'una escola o grup de "realisme madrileny". En els dibuixos s'investiga: amb qui i com descobreix el dibuix del natural; el significat del dibuix per a Antonio López, en el qual s'estudia què és el que canvia l'essència en el dibuix, pintura i escultura; el seu procés de creació; les modalitats que presenten els dibuixos (esbós, apunt del natural, esbós, croquis i dibuix definitiu) i la temàtica. En els seus temes es troben connotacions de tipus existencial i s'indaga en una temàtica espai-temporal, de naturalesa seqüencial. S'estableixen sis àmbits temàtics: la figura humana, interiors domèstics, espais íntims, aliments, el jardí i composicions fruiters, i el paisatge. La figura humana la representació sola, aparellada, vestida o nua; asseguda amb una visió fins al genoll, de peu, tombada; en pla de detall, primer pla, mitjà, sencer, de conjunt o general, i en diferents períodes i etapes del cicle vital. Principalment, pren com a models a la seva família, i hi ha altres aliens a ella, i fins i tot, inventats. En els espais íntims és on l'artista retrata l'interior del seu ésser, la seva intimitat, constituint els dibuixos del seu estudi obres d'una extraordinària intensitat expressiva. En el tema del jardí estableix un diàleg amb la natura. En els seus paisatges estan presents el lloc on neix, Tomelloso, i el lloc on viu, Madrid. S'analitza la importància de la realitat en la seva obra. Es fa una síntesi de l'evolució del seu realisme, sent aquest un recurs simbòlic. En l'anàlisi del temps s'estableix una classificació: el temps representat, el temps de la representació i el temps històric. El temps és fonamental en la seva obra, és present i habita. La seva obra és testimoni del transcurs del temps, i aquest és el que mou i condiciona la seva feina. S'analitza el temps en l'obra La familia de Juan Carlos I, per ser una obra mestra en la seva trajectòria artística i en la qual el temps és rellevant. Les empremtes del seu procés creatiu són presents en la seva obra com a senyals d'identitat, que reflecteixen com els artistes han après els uns dels altres al llarg de la història. El seu magisteri ho fa un artista excepcional, conjuminat a un mètode de treball i filosofia peculiars. El temps és significatiu en la manera de concloure la seva obra, que sempre està oberta, canviant, amb el temps en present, que conté tot el seu passat, i en la qual l'artista correspon amb la seva fidelitat. En l'últim capítol, s'estudia la possible existència d'una escola o grup de realisme madrileny, format per sis artistes entre els que se situaria Antonio López. Es corrobora que Antonio López, juntament amb els germans Julio i Francisco López Hernández, Amalia Avia, María Moreno i Isabel Quintanilla, no van formar una escola, ni tampoc un grup de realisme madrileny amb unes normes o regles estipulades, però sí un grup de companys , d'amics, que es van conèixer a la Facultat de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, als anys cinquanta, i el treball artístic part de la realitat, amb una mirada diferent. Maria Moreno, pintora cèlebre i esposa d'Antonio López, és considerada per l'artista la seva "llum".García Pérez, P. (2016). Dibujos. Realidad y tiempo en la obra de Antonio López [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62325TESI

    La docencia en la universidad: ¿Es una trampa metodológica o un reto?

    Get PDF
    Página Web de las V Jornadas Internacionales sobre Innovación Docente en las Titulaciones Técnicas: http://www.ugr.es/~indotec/La Universidad española ha diseñado sus titulaciones por competencias. Esto obliga a los profesores a repensar la docencia, puesto que han de formar “graduados competentes” que demuestren que saben orquestar los conocimientos, las habilidades y las actitudes en un contexto real o distinto del que fue aprendido. Además de esta dificultad, queda por resolver los retos de la identidad profesional, la coordinación entre docentes, el apoyo institucional y la innovación

    ¿Qué podemos hacer durante los interminables seminarios? Una experiencia de supervisión en el practicum de educación infantil

    Get PDF
    Cuando te "conviertes" en supervisor de Prácticum, y decimos bien, pues no hay formación ni inicial ni permanente específica por parte de las universidades para desempeñar esta figura son muchas las preguntas que te asaltan. Se complica la situación si se es novato en estas lides, pues se ha de dar sentido a un seminario que dura 3 horas a la semana y que se comparte con 20 estudiantes. La experiencia que deseamos mostrar se ubica en la titulación de Educación infantil. Tiene por objetivo dotar de una estructura sistemática y razonada a los seminarios que estarán fundamentados en parámetros de profesionalidad, profesionalización, reflexión y aprendizaje de casos

    Enseñanza universitaria

    Get PDF
    EditorialGrupo de Investigación FORCE (Formación Centrada en la Escuela) Universidad de Granad

    Proceso metodológico seguido desde la formación inicial para asesorar al centro educativo

    Get PDF
    Nuestro artículo tiene por objeto, por un lado, ofrecer pautas para que desde la formación inicial, los alumnos se entrenen en la labor de asesor, concretamente, que sepan trabajar dentro de un proceso de asesoramiento. Para ello, deben conocer quiénes son los asesores, qué es el asesoramiento, cuáles son sus modelos teóricos y a qué abanico de estrategias y técnicas pueden recurrir. Y por otro, ejemplifcar paso a paso cómo se inicia el entrenamiento en un proceso de asesoramiento desde la formación inicial.Our article has two objectives: the firts one is to give information about what is the counseling, who is the counselor, what are the strategies and the skills wich help to improbé the issue. The second one is to offer a step by step guide of how the students are trained in the counseling process
    corecore